Benitandús – Veo – Alcúdia de Veo – Cim i òrguens de Benitandús

orguens-benitandus
Els òrguens de Benitandús

En esta ruta senderista passarem per tres nuclis urbans de la Serra d’Espadà (Benitandús, Veo i Alcúdia de Veo), xafarem sendes empedrades, remuntarem dos barrancs, coronarem un cim i contemplarem una panoràmica de la serra des d’unes belles i curioses formacions rocoses: els òrguens de Benitandús.*

Dades de la ruta:

  • Data de realització: 6 de desembre de 2015
  • Longitud: 14,81 quilòmetres
  • Altura mínima: 343 metres
  • Altura màxima: 731 metres
  • Desnivell acumulat: uns 700 metres, tant cap amunt com cap avall
  • Temps: 5 hores (comptant les parades)
  • Dificultat: mitjana
  • Track GPS

TRAM 1: De Benitandús al barranc d’Aín

Deixem el cotxe en la plaça de Benitandús, vora l’edifici que hi ha davant de l’església. Enfilem el carrer que naix al fons, a la dreta, seguint la marca de PR que hi ha pintada al cantó. Passem per les poques cases de Benitandús, que prompte deixem arrere. Ens trobem en un camí vora el riu Veo, que a la nostra dreta se’ns presenta sec. El camí o pista per on anem serpentejarà envoltat de garroferes i oliveres i prompte tirarà amunt per a adinsar-se en un bosc de pins.

ruta-senderisme-benitandús
Pel carrer que naix al fons, a la dreta

La pista es dividirà en dos, i tirarem per l’esquerra. Més avant es tornarà a dividir, i vorem que l’esquerra puja (en un mur hi ha pintada una aspa) i la dreta baixa cap al riu (en un pi hi ha una altra aspa groga i blanca i un senyal verd i blanc de sender local). També esta vegada seguirem per l’esquerra. Uns minuts després tornem a vore un arbre amb una aspa, en una senda que ens ix al recte. Obviem eixa senda i seguim la pista amunt, a la dreta. Ascendirem moderadament fins a trobar, en una revolta del camí, dos cartells del PR-CV-161 (un indica Benitandús, d’on venim, i l’altre Font de Montí i Onda). Continuem pista amunt, a l’esquerra, i a uns vint metres eixirem de la pista per a entrar, en recte, en una senda, marcada amb un cartell blanc que diu «Ruta 2 – Camí de la Penya Negra».

bifurcacio-esquerra
La pista es dividix en dos. A l’esquerra
bifurcacio_2
Més avant seguirem per l’esquerra
pista_amunt
Seguim pista amunt

TRAM 2: Barranc d’Aín

El corriol descendix entre vegetació, alternant trams empedrats amb trams de terra. Uns minuts després trobem una bifurcació: en recte hi ha una aspa de sender local –verda i blanca– pintada en una roca, i darrere, en una paret de roca, una pintada que diu «Artana». Però eixa no és la nostra direcció. Nosaltres girem a la dreta, bruscament. Caminem amb el llit del barranc d’Aín a la nostra esquerra, direcció SO. Uns minuts després, trobarem una bifurcació en forma de V amb una fita enmig. Desestimarem la senda de l’esquerra, que pareix que s’adinsa en el barranc, i enfilarem la de la dreta, més evident. El pendent augmenta progressivament. Més avant, enllaçarem amb el GR-36 (vorem una aspa roja i blanca) girant a la dreta, on hi ha un senyal de vedat de caça.

senda_empedrada
La senda té trams empedrats
bifurcacio_ain
A la dreta pel barranc d’Aín
bifurcacio_barranc
Enfilarem la de la dreta, més evident
enllaç_GR
Enllaçarem amb el GR-36

TRAM 3: Enllaç amb el GR-36 i baixada a Veo

Poc després d’agafar el GR ens parem a admirar les vistes de la serra. De seguida la senda ens trau del barranc d’Aín i ens du a l’altre vessant de la muntanya. Ara el terra estarà empedrat (les pedres estan humides i esvaren molt) i baixem, a estones en ziga-zaga, en direcció NO. Prompte divisem, baix, el poble de Veo. Travessem el riu homònim, que trobem sec, i deixem arrere la font de la Pistola. Una senda entre camps ens du a un camí cimentat flanquejat per tarongers jóvens. El travessem seguint les marques de GR fins a arribar a la carretera de Veo (CV-223). Sense travessar-la, girem a l’esquerra seguint dos senyals de GR ben visibles.

TRAM 4: De Veo a l’Alcúdia de Veo

Ara el recorregut coincidix amb una séquia i caminarem per la seua paret. En el tram que ve a continuació convé posar atenció, ja que la caiguda als bancals o als albarzers seria d’uns quants metres en algun punt. Les plantes punxegudes no ens ho posen fàcil. Hi trobem arítjol, heura i altres plantes que no sabem com es diuen. En un punt, una solsida tapa completament la séquia (el pas no és difícil però de nou cal posar-hi atenció). Si en algun moment vos trobeu dins d’un bancal i dubteu, no hi ha pèrdua: només heu de seguir el caixer.

sequia_GR-36
Seguim la séquia

Els senyals del GR ens trauran per una senda amunt a la dreta, que ara circula entre uns horts, fins que arribem a l’hostal-residència «Pico Espadán», ja en el poble de l’Alcúdia de Veo. A la vora de la CV-223, seguim el cartell del GR a la dreta (indica Rambla de Villamalur i Torralba del Pinar) i caminem per la carretera uns pocs metres fins al cartell del poble, on girem a l’esquerra per a caminar un tros de la carretera CV-215 (direcció Algímia d’Almonesir – Sogorb) per una vorera verda. Als pocs minuts arribarem a un frontó i un pont, que no travessarem. Passem pel costat del frontó i entrem, en recte, en un parc, seguint els cartells que continuen indicant Rambla de Villamalur i, ara també, Font de Sant Pere i Mas de la Campana.

TRAM 5: Remuntar la Barrancada

Prompte passem vora la susdita font i seguim per una senda vora uns camps de cultiu (un cartell indica «Senda Jinquer»). Entrem així en un barranc que haurem de remuntar, en direcció NO. El terreny és abrupte i ple de clots. Naixerà una senda a l’esquerra, que desestimem perquè té una aspa, i seguirem per dins del barranc fins que trobem una altra senda a l’esquerra, ara amb les marques de continuïtat roges i blanques. Eixirem per ahí i el GR continuarà poc després per un tros de pista a la dreta. Trobem més solsides i clots. Augmenta el desnivell i enfilar la Barrancada suposa una certa exigència física. Caminem entre sureres cobertes d’heura i falgueres menudes que aguaiten tímides als seus peus.

bifurcacio_barrancada
Seguim les marques de continuïtat GR
sureres_barrancada_alcudiaveo
Entre sureres cobertes d’heura

TRAM 6: Senda fins al cim dels Òrguens

Arribarem finalment a un replanell, el coll de l’Alt de Pedralba, on trobem una senda que creua. A l’esquerra continuaria el GR-36 en direcció a Suera. Nosaltres anem a la dreta, on hi ha un senyal de PR i un cartell blanc en forma de fletxa que diu «Volta» (probablement, indicadors de la carrera de muntanya «Volta a la Campana»). Esta senda de terra és prou més còmoda que les que hem caminat fins ara, i discorre per la cresta que dividix els térmens municipals de Suera i Alcúdia de Veo. Estem envoltats d’un bosc en què els pins guanyen presència en detriment de les sureres.

deixem_GR
Deixem el GR i anem a la dreta (PR)

Durant esta senda el cartell de «Volta» tornarà a aparéixer indicant-nos la dreta, i de moment el seguirem. En esta part de la ruta disfrutarem de vistes de la serra i vorem a la dreta el poble que deixàrem fa una estona. També crida l’atenció la gran quantitat de pins caiguts. Arribarem a un forn de calç. Ací, en lloc de tirar per la dreta per la senda més ben marcada, girarem a l’esquerra segons ens indica un altre cartell de «Volta».

forn_esquerra
Passat el forn de calç, a l’esquerra

Més avant trobem, a tocar de la senda, una edificació en ruïnes. Després, travessant el nostre camí, solcs en terra, antigues trinxeres. Una fita a uns tres metres fora del camí, a la dreta, ens indica que ens acostem un moment a vore les que aguaiten a la vall. Però nosaltres no ens hi entretenim i continuem recte, amunt, buscant el Cim dels Òrguens. Uns deu metres abans d’arribar al cim vorem una segona fita. Recordem-la. Pugem fins a coronar el cim del Òrguens (731 m), hi almorzem i disfrutem de les vistes. A l’esquerra (NO) s’albira el castell de Maús (Suera) i hi ha una senda que no seguirem. Per a continuar cap als òrguens, retrocedim unes passes fins a la fita d’abans i baixem per l’esquerra.

cim_orguens
Vist el cim, retrocedim fins a la fita.

TRAM 7: Del cim dels Òrguens als Òrguens i a Benitandús

Arribem als òrguens de Benitandús, unes formacions rocoses espectaculars que aguaiten cap a la vall i el pantà. Estarem en dos promontoris. El primer el trobarem davant conforme baixem del cim. Haurem d’eixir del camí per a progressar entre les roques i els arbusts i admirar les vistes i el precipici. Després d’algunes fotos, tornem a la senda i continuem fins a arribar al segon promontori, adjacent al camí i amb un balcó més ample. Fem més fotos i seguim el camí, vora una bassa xicoteta, plena d’aigua.

Mamprenem l’etapa final de la ruta en un descens pronunciat i envoltats de sureres. Se’ns creuarà una senda i trobarem un altre cartell de «Volta» que indica a l’esquerra (va a Suera), però esta vegada no li fem cas i tirem a la dreta direcció Benitandús. El camí anirà rodant en eixa direcció. Vorem de nou el pantà de Benitandús i, si girem la mirada amunt, pareix que es veuen part dels òrguens on hem estat adés. En la baixada, travessarem un xicotet pedregar i passarem dos torres d’electricitat. Prompte vorem la carretera CV-223. En arribar-hi, tirem a la dreta i caminem un centenar de metres per l’asfalt fins a arribar a Benitandús.

benitandus_mapa_detall
La ruta sobre el mapa

*Vaig fer esta ruta gràcies a la descripció i el track de Per dalt i per baix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s