Excursió apta per a tots els públics vora el riu Palància: partint de l’aqüeducte romà de Begís, passejarem per la ribera del Palància, visitarem una aldea pintoresca i ens adinsarem en un congost. L’excursió és lineal: deixem un cotxe a l’inici de la ruta i un altre quasi al final. Xafem senda, pista i un peliu d’asfalt. Hi trobem diverses fonts.
Data de realització: 21 de febrer de 2016.
Longitud: 9,69 quilòmetres.
Altura mínima: 627 m
Altura màxima: 939 m
Desnivell acumulat: 327 m de pujada i 151 metres de baixada
Temps: 3 h 43 minuts (incloent parades, i amb molta calma)
Dificultat: fàcil (moderada en el tram del congost)
Track GPS
TRAM 1: Aqüeducte romà de Begís – aldea del Molinar
Un matí radiant més propi de la primavera que de l’hivern, arribem a Begís (en castellà, Bejís) i aparquem el primer cotxe en los arcos, un aqüeducte romà que es troba a l’entrada del poble (carrer Cloticos). El segon cotxe estarà aparcat quasi al final de la ruta, al final de la pista, vora el barranc del Cascajar. Comencem a caminar per la carretera direcció NO (Google maps li diu via pista) deixant els arcs arrere i a l’esquerra. Al cap de 800 metres d’avançar per l’asfalt arribem a un mirador amb un cartell que indica Senderos del agua, des d’a on apreciem les vistes de l’horta de la ribera del Palància. Pràcticament en el mateix mirador, agafem una pista cimentada que baixa a mà dreta, seguint el pal indicador del PR-CV 275 (Sendero Fuentes Palancia).
Caminarem entre camps de cultiu i durant una estona no perdrem de vista la paret rocosa de la Penya Escàbia o Peñascabia (1.318 m). Seguint el camí, a uns 400 metres arribem al riu i el travessem per un pont que dóna a unes cases, la Masada del Puente.
En la Masada girem a l’esquerra seguint el pal que indica Ríos arriba. Un poc més avant, a uns 900 metres, cal parar atenció perquè en una revolta vorem una pintada blanca i groga sobre un mur. Ací eixirem del camí, anant tot dret, per una senda que anirà vora riu. Poc després arribarem a un camí i girarem a l’esquerra, segons una altra marca de PR que també veem en la paret. Més avant, passarem per una construcció.
Al cap d’una estona, quan arribem a una torre d’electricitat, hem de tornar a estar atents. Hi vorem pintada una marca PR que ens indica que baixem a l’esquerra per una senda menys evident, que va més baixa i en paral·lel a la que anàvem. Caminarem a partir d’ací vora una séquia, que de primer tindrem a la nostra esquerra i més avant a la nostra dreta. Baix, divisem camps de cultiu i bosc de ribera.
Arribarem al càmping Los Cloticos i caminarem vora la tanca de les instal·lacions uns metres, tractant de no banyar-nos els peus, ja que pel terra corre aigua. Un home des de dins del càmping ens indica que no anem bé i que la senda va més amunt, així que retrocedim uns 20 metres fins a una figuera i girem a l’esquerra, pujant per unes roques. De seguida veem les marques grogues i blanques del PR que adés no havíem advertit.
Continuem avançant més o menys en paral·lel al càmping, però ara un poc més amunt, per una senda que passa entre pins i vora un llidoner. Als pocs minuts arribarem a una esplanada a on hi ha una bassa i una tanca metàl·lica amb una porta, que trobem oberta. N’eixim i trobem una pista. Tirem pista amunt (en direcció contrària a un pal indicador que indica Fuente La Mina). A uns 500 metres, en una revolta a la dreta, eixirem de la pista per l’esquerra per a agafar una senda entre pins.
Prompte arribarem al Molinar, una aldea pintoresca a l’entorn d’una plaça que, com ens informa un cartell, és propietat privada. Parem a pegar un mos i passegem per l’entorn: travessant la plaça trobem un parc infantil amb un tobogan i una font a on podem poar aigua. Tornem arrere, travessant de nou la plaça fins al lloc per a on havíem entrat al Molinar. Allí, vora la casa, baixa una rampeta a on hi ha una altra font amb dos aixetes. Seguim baixant per ahí fins al llit del riu.
TRAM 2: Aldea del Molinar – estret del Palància
Travessem el riu per un pontet i pugem per una senda que passarà vora una casa gran. Als pocs metres, arribem a una pista forestal i tirem per la dreta. De seguida la pista es bifurca (hi ha dos cartells de perill d’incendi) i anem cap a l’esquerra, seguint el pal indicador PR direcció al naiximent del Palància (a la dreta arribaríem al poble del Toro).
Més avant obviarem un desviament a la dreta (que du a una casa forestal abandonada). El camí discorrerà entre pins i morirà davant d’un toll poc profund. És ací a on hem aparcat el segon cotxe, així que alguns aprofiten per a descarregar-se de pes. Però la ruta no ha acabat, així que continuem caminant i travessem el toll per una passera de pedres.
De seguida trobarem una bifurcació amb un pal indicador: per l’esquerra el barranc del Resinero, i per la dreta el naiximent del Palància. Anem a la dreta i tot seguit un cartell ens informa que hem entrat al barranc del coll del Cascajar (en altres llocs li diuen del Coscojar), una microreserva de flora.
Caminem per una senda vora riu, que porta tan poca aigua que quasi s’hi pot caminar per dins. A poc més de mig quilòmetre, el riu s’engorja i ens adinsem en l’estret del coll del Cascajar, un tram entre dos parets de roca modelades per l’aigua. Ara mateix està sec, no hi ha més que algun bassot que se supera fàcilment. Progressem sense dificultats servint-nos de les mans (hi ha qui porta ací els xiquets) si bé cal dir que la roca pot esvarar i és important assegurar cada passa. En els trams que podrien resultar difícils han clavat grapes en la roca. Dins del congost, el senyal del GPS es perd, però el camí no té pèrdua. Després d’uns 300 metres, eixim del canyó. Descansem un poc al sol en la glera del barranc i en acabant refem el camí: tornem per l’estret, el barranc i arribem fins al toll a on havíem deixat el segon cotxe.
Més informació sobre Begís en Toponímia dels pobles valencians: Begís
Fora de ruta 
Bona descripció Josep! Una bonica ruta varem fer i amb molt bona companyía!!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Xavier! Bona proposta la que feres. I la companyia féu que encara fóra millor. Prompte tornarem a eixir junts per les muntanyes!
Josep
M'agradaM'agrada