La Ràpita – nevera de Quatre camins – Xinquer

vistes-rapita

En esta ruta combinarem l’ascensió al punt més alt de la Serra d’Espadà, la Ràpita, amb la visita de llocs d’interés històric i cultural de la zona: restes de construccions de la guerra civil, el pou de neu de Quatre camins i Xinquer, un despoblat d’origen morisc.

Data de realització: 26 de març de 2016
Longitud: 14,36 km
Altitud mínima: 611 m
Altitud màxima: 1.099 m (segons GPS)
Desnivell acumulat: 689 m de pujada i de baixada
Dificultat: moderada
Temps: 5 hores i 26 minuts (incloent parades)
Track GPS

TRAM 1: Coll de la nevera – la Ràpita

Aparcarem el cotxe en l’àrea recreativa del coll de la Nevera, punt que trobem en la carretera CV-215, més o menys equidistant entre Algímia d’Almonesir i Alcúdia de Veo. Travessem la carretera i enfilem per un camí a l’inici del qual vorem un pal amb una marca groga i blanca del PR-CV 63.6.

coll-nevera
Àrea recreativa del coll de la Nevera
inici-PR
Iniciem la ruta pel PR-CV 63.6

Pugem per eixe camí fins que arribem a una bifurcació en què hi ha un cartell, i seguim a l’esquerra en direcció a la Ràpita. Pocs metres després hi ha una altra bifurcació i tirem per la dreta cap a un corral que rodegem per la dreta.

bifurcacio-rapita
Seguim en direcció a la Ràpita
bifurcacio-corral
A la dreta cap a un corral

Continuem en ascens pronunciat per una senda fins que coronem la primera de les dos tetas, dos tossals disposats un al costat de l’altre, els quals segurament deuen el nom a la forma de pit femení que adopten vists des de la distància. Ja en la primera «mamella» (871 m), girem la vista arrere (S) per a apreciar les vistes de la serra, a l’esquerra (NO) la Ràpita –u dels objectius de hui, en la foto principal d’esta crònica– i davant (N) la segona «mamella».

vistes-serra-espada
Arrere, les vistes de la serra
segona-teta
Vista de la segona «mamella».

Baixem de la primera «mamella» seguint la senda i arribem a una bifurcació de sendes en què hi ha un pal metàl·lic. La senda que va a la Ràpita està a l’esquerra però nosaltres no tirarem per ahí encara, sinó que eixirem momentàniament del PR per la senda de la dreta, per a pujar a la segona «mamella» (875 m). En un no res hi arribem, visitem les restes d’una construcció de la guerra civil i admirem des de la distància el Penyagolosa (N). En acabant, refem el camí fins que ens trobem de nou en la bifurcació. Ara sí, seguim per la senda a la nostra dreta en direcció a la Ràpita.

pujada-2-teta
Pujada i baixada a la segona teta
dos-tetas
A l’esquerra, les dos «mamelles»

La senda descendix uns pocs metres però prompte torna a pujar per a mantindre un ascens constant quasi fins al cim. Caminarem per un bosc de pins i sureres, i els trams d’ombra mitiguen l’impacte del sol. A mitan camí passarem vora unes pedres que em paregueren les restes d’un forn de calç, però segons lligc ací es tracta d’un niu d’ametralladora de la guerra civil. Poc abans d’arribar al cim de la Ràpita la senda recorre un terreny més pla i vora la mateixa senda trobarem un cartell que indica que estem en l’alto de los Cubos. Després, passarem per una bonica pineda. La senda roja ens portarà fins a una clariana, l’avantcim de la Ràpita, en què hi ha un pal indicador amb dos direccions: a l’esquerra La nevera (en referència al coll de la Nevera, que és d’a on venim), i a la dreta Algímia d’Almonesir. De moment rodegem el cartell i el deixem arrere per a pujar els pocs metres que falten fins al cim.

cartell-rapita
En l’avantcim de la Ràpita

El punt més alt de la Serra d’Espadà (1.106 m) es troba en un rocam envoltat de sureres (que ens dificulten apreciar les vistes cap al sud), a on es conserva un altre niu d’ametralladora. Als peus de les roques hi ha una fondalada a on ens assentem a almorzar.

cim-rapita
El nom del cim en una roca

TRAM 2: La Ràpita – nevera de Quatre camins

Baixem del cim per una senda que està lleugerament a l’esquerra i que està senyalada amb una fita en terra. Arribarem de nou a l’avantcim on estava el cartell i seguirem baixant per esta nova senda, que anirà en fort pendent descendent, direcció NO.

senda-baixada-rapita
Senda de baixada de la Ràpita

Més avant, arribarem a una pineda i una cruïlla de sendes en què hi ha un cartell. A l’esquerra indica de nou Algímia d’Almonesir, però nosaltres tirem per la dreta, direcció a Cuatro caminos (pocs metres després convé parar atenció perquè la senda continua cap a la dreta, i no en recte, a on hi ha un tronc en terra que indica que no és per ahí). La senda passarà vora la capçalera d’un barranc i tindrem una bonica perspectiva de la depressió per on discorre el riu Veo.

cartell-quatre-camins
Tirem per la dreta, a Quatre camins

Al cap d’uns centenars de metres canviarem de vessant i arribarem a una cruïlla de quatre pistes, els Quatre camins. A partir d’ací trencarem momentàniament la circularitat de la ruta per a fer una xicoteta escapada i visitar la nevera de Quatre camins, que val la pena vore. Des de la cruïlla, només hem de tirar recte (un cartell ens ho indica).

cruilla-pistes
En la cruïlla, tirem recte a la nevera

Al cap de pocs minuts arribarem al pou de neu. Té quasi deu metres de diàmetre interior i una profunditat de quasi onze metres, i encara conserva els dos arcs que suportaven la coberta.

nevera-quatre-camins
Nevera de Quatre camins
nevera-interior
Interior de la nevera

TRAM 3: Nevera de Quatre camins – Xinquer

Una vegada hem vist la nevera, tornem pel mateix camí fins que arribem de nou a la cruïlla dels quatre camins. Allí, tirem pel de l’esquerra.

cruilla-pistes-2
De nou en la cruïlla, a l’esquerra

En pocs metres, després d’una revolta, passarem prop d’un corral o refugi. La pista descendirà fent una altra revolta i després anirà en recte, direcció SE. Quan faça uns nou-cents metres que hem deixat la cruïlla de Quatre camins, i poc després d’un cartell de vedat de caça d’Alcúdia de Veo, farem un gir brusc a la dreta per a abandonar la pista i seguir per una altra pista que baixa. Esta pista anirà vora el riu Veo, que tindrem a la nostra esquerra. Caminarem vora camps de cultiu amb els arbres en flor.

dreta-pista
Fem un gir brusc a la dreta
seguix-pista
Seguim per la pista que baixa
flor-ametler
Ha esclatat la primavera

Al cap d’un quilòmetre ens trobarem amb una altra bifurcació de pistes i anirem a l’esquerra per a fer la segona «escapada» que trenca un poc la circularitat de la ruta: la visita al despoblat de Xinquer, una població d’origen morisc que estigué habitada fins a la guerra civil espanyola. El divisarem al cap d’uns cinc-cents metres, a l’esquerra, a l’altra banda del barranc. Baixem per un camí a l’esquerra i entrem al despoblat; visitem la seua església i caminem per les restes dels carrers.

pista-a-xinquer
Esquerra per la pista a Xinquer
panoramica-xinquer
Panoràmica de Xinquer
esglesia-xinquer
Església de Xinquer

TRAM 4: Xinquer – coll de la Nevera

Una vegada hem vist Xinquer, tornem al camí i refem les nostres passes. Però no arribem a la bifurcació d’abans, sinó que atallem per un camí mig formigonat que naix a la nostra esquerra. Seguint recte, el camí es transformarà en una senda prou desdibuixada entre la vegetació, que passa vora camps de cultiu. Al cap de dos-cents metres esta senda ens abocarà a una pista forestal i anirem a l’esquerra. Des d’eixe punt, només cal seguir la pista tot el temps fins que, al cap de tres quilòmetres, arribem a la carretera i a l’àrea recreativa a on tenim el cotxe. Fins que arribem, el camí encara ens regalarà dos bones pujades!

senda-desdibuixada
Atallem per un camí mig formigonat
mapa-rapita
La ruta sobre el mapa
Advertisements

5 respostes a “La Ràpita – nevera de Quatre camins – Xinquer

  1. Hei Josep Lluís, què guapo que t’ha quedat el bloc, benvingut a aquest “mundillo”!!!, ara sort i llarga a vida a Fora de Ruta!!, molt ben explicada aquesta ruta, tant la Rápita, el Jinquer com la Nevera de Cuatro Caminos son tres icones d’Espadà, fa temps ja que no visite aquests indrets, als que sobre tot vaig anar quan em vaig iniciar en aquest món de la muntanya i el senderisme, tal vegada siga hora de tornar per la zona per rememorar aquells dies 😉

    Salutacions!!

    M'agrada

  2. Hei Josep Lluís, no sé si s’ha registrat el comentari que t’havia deixat, per si de cas, te’l torne a enviar, t’ha quedat molt guapo el bloc, benvingut a aquest “mundillo”, ara molta sort i llarga vida a Fora de Ruta!!! et seguiré!!
    Molt bona descripció d’aquesta ruta, tan la Rápita, el Jinquer com la Nevera de Cuatro Caminos son tres icones d’Espadà, ja fa temps que no visite aquests indrets, sobre tot vaig anar prou quan em vaig iniciar en aquest món de la muntanya i el senderisme, tal volta siga hora de tornar per rememorar aquells dies.

    Salutacions!!!

    M'agrada

    1. Moltes gràcies, Dani, pels bons desitjos! M’alegre que t’agrade el blog. A mi encara em queda molta serra d’Espadà i muntanya per conéixer, i de segur que consulte Per dalt i per baix per a descobrir llocs nous.

      Salut!
      Josep

      M'agrada

  3. Emilio Vera

    ¡Hola Josep! Excel-lent blog que seguiré de sovint de segur. La pujada a La Ràpita és una de les més emblemàtiques de la serra d’Espadà siga qual siga la que tries per fer-ho. No debades és la major altura de la serra. Cal pujar i conéixer-la.
    Salutacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s