Barranc d’Almansor – Tossal Gros – Penya Blanca – La Mosquera

img_0445-sureres

Una excursió clàssica per la Serra d’Espadà en què combinem el passeig per barrancs reblits de vegetació i història amb l’ascensió a dos cims i la visita a una curiosa masia.

Data de realització: 27 de setembre de 2016
Longitud: 9,28 quilòmetres
Altura mínima: 483 metres
Altura màxima: 971 metres
Desnivell acumulat: 606 metres
Dificultat: baixa-moderada
Temps: 3 hores i 23 minuts (comptant parades)
Track GPS

TRAM 0: aproximació al punt d’inici

Arribem a Almedíjar venint des de Sogorb i passem el poble de llarg, seguint per la CV-200 en direcció a Aín. És una carretera amb moltes revoltes en què cal extremar la precaució pels ciclistes que la freqüenten. Al cap de poquets minuts observem que al marge esquerre hi ha una espècie de mirador a on es poden aparcar uns quants cotxes i un panell informatiu sobre Almedíjar; allí mateix, però a l’altre costat de la carretera, baixa una pista forestal: és la connexió amb la vall de Mosquera, a l’altre vessant de la muntanya, per a on vindrem al final de la ruta. Podeu aparcar en el mirador, tot i que jo ho faig unes revoltes més avant, en un altre espai més reduït a la vora de la carretera, a on deuen cabre uns tres cotxes.

TRAM 1: barranc d’Almansor – coll de la Ivola

Una vegada hem aparcat, continuem caminant per l’asfalt a penes dos-cents metres, fins que en una revolta veem que hi ha un espai no protegit per l’empara metàl·lica. Ací hi ha una fita de pedres i l’inici d’una senda empinada que baixa fins al barranc d’Almansor.

img_0427-inici-senda
Inici de la senda

Caminem, doncs, cap avall, envoltats de sureres cobertes de líquens i amb branques que encara gotegen la pluja de la nit anterior. La senda acabarà en una pista forestal, que prendrem a la dreta. Prompte un cartell ens indica l’entrada a la font d’Almansor, en el llit del barranc, que deu el nom a un personatge històric, Selim Almansor, cap dels moriscs de la zona que es rebel·laren contra els cristians en el segle XVI. No hi trobem aigua.

img_0430-liquens

img_0431-incorporacio-pista
Incorporació a la pista

Continuem per la pista i el camí es transforma en senda. Ara ens trobem en la part més bonica i frondosa del barranc. Caminem envoltats de falagueres, sureres i juncs, amb el curs d’aigua a la nostra dreta. En alguns trams de la senda discorre damunt d’una canalització; en altres, la senda conté restes d’un antic empedrat. Passem vora alguns exemplars enormes de surera dignes de ser retratats. Al llarg de tot el barranc, la direcció que cal seguir no té pèrdua. Únicament trobareu, damunt d’unes pedres i enmig de la senda, un cartell mig borrós, en què heu de seguir per la senda que vira més cap a l’esquerra, que és també el camí més evident.

img_0436-almansor-paret

img_0440-frondos
Seguim el camí més evident
img_0448-surera-gran
Exemplar enorme de surera

Comencem a eixir del barranc, ascendint al costat d’uns camps de cultiu, i finalment arribem a una pista forestal que prenem a la dreta. La pista fa unes revoltes, en alguns trams cimentades, fins que arriba a una carretera (la mateixa CV-200). Estem en el coll de la Ivola. Vorem un pal indicador que assenyala al cim Espadà, però no li fem cas. Nosaltres travessem la carretera i enfilem per una senda ascendent que naix al costat d’un cartell roig, i que puja al Tossal Gros (en el mapa Cerro Gordo). Com es vorà reflectit en el track, els primers metres em despiste i vaig més prompte camp a través, fins que retrobe la senda. Però la meua badada és personal: la senda és fàcil de trobar.

img_0451-arrere-barranc
Vista arrere al barranc
img_0452-ibola-ctra
Coll de la Ivola

TRAM 2: coll de la Ivola – Tossal Gros – Penya Blanca

Al cap d’uns sis-cents metres de pujada arribem al Tossal Gros (938 m), indicat amb una gran fita des d’on tenim unes bones vistes de la serra. La falta d’arbres en esta zona ens permet vore, en la muntanya més immediata cap al sud, el dibuix de la senda a la qual hem d’arribar. Per a fer-ho, mamprenem un acusat descens per la carena en eixa direcció, passant per un cartell que senyalitza el Tossal Gros. Ací convé parar atenció a alguns trams esvarosos. Arribarem al coll entre les dos muntanyes i seguirem avant, ara de pujada, vorejant la nova muntanya per la nostra esquerra.

img_0456-vistes-cerro-gordo
Des del Tossal Gros
img_0460-capapenyas
Dibuix de la senda després del Tossal

Després d’un ascens moderat, aplegarem a un coll en què vorem un cartell de vedat de caça en un arbre. El PR continua a la dreta, però nosaltres ens desviarem a l’esquerra per a ascendir a la Penya Blanca i descendir fins al mateix punt després. La senda, que transcorre per roca mare rogenca, vira un poc a la dreta a mesura que ascendix, per a després virar a l’esquerra i coronar el cim.

img_0465-desviament-penyas
Desviament a la Penya Blanca

TRAM 3: Penya Blanca – masia de Mosquera

Almorzem en la Penya Blanca (971 m) deixant-nos acariciar pel sol setembral. Al nostre voltant, en terra, ens crida l’atenció la presència d’uns quants cucs anèl·lids grisencs. Una vegada hem menjat, refem el camí, de baixada, fins al coll on hi havia el cartell de vedat de caça. Ara seguirem recte, per a on indiquen els senyals de PR.

img_0471-penyas-blancas
Des de la Penya Blanca
img_0477-cuc
El cim ple de cucs com este
img_0468-cap-avall
Seguim recte pel PR

A partir d’ací seguirem una senda descendent que al principi dibuixa un clar zig-zag i que després va en paral·lel al barranc de Falaguera. Al cap de quasi dos quilòmetres trobarem a la dreta unes construccions en ruïnes i quasi al mateix temps divisarem, al recte, la figura de la masia de Mosquera, una curiosa construcció en ruïnes que antigament es dedicava a l’explotació del suro.

img_0484-vista-mosquera
Divisem la Mosquera

img_0486-mosquera

TRAM 4: masia de Mosquera – punt d’inici

Des de la masia, només calia agafar la pista forestal a la dreta, però nosaltres tenim curiositat i baixem per una senda per a adinsar-nos uns cent metres en el barranc. Però prompte tornem al solc i eixim a una pista forestal que, a la dreta, s’unix a la pista principal.

img_0491-pista
Pista de la vall de Mosquera
img_0490-arrere-mosquera
Vista arrere a la masia de Mosquera

Al cap d’un quilòmetre escàs de pista amb bones vistes de la vall de Mosquera —o barranc de Falaguera—, el camí ens fa canviar de vessant —la connexió esmentada al principi d’esta crònica— i en pocs metres arribem de nou a la carretera. Si heu aparcat ací, ja esteu en el cotxe; si heu fet com jo, només heu de caminar uns metres carretera amunt.

img_0495-canvi-vessant
Canviem de vessant

Més informació sobre la zona

almedijar
La ruta sobre el mapa
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s