Olocau – puntal dels Llops – castell del Real

img_0660-roca-baix-castell

En esta excursió pel vessant meridional de la Serra Calderona visitarem una magnífica talaia sobre el Camp del Túria que alberga un poblat iber, passejarem per camps de garroferes centenàries i ascendirem a un castell d’origen musulmà.

Data de realització: 1 d’octubre de 2016
Longitud: 12,81 km
Altitud mínima: 255 m
Altitud màxima: 582 m
Desnivell acumulat: 531 m
Dificultat: baixa-moderada
Temps: 5 hores i mitja (comptant parades)
Track GPS

TRAM 1: Olocau – poblat iber

Aparquem al costat d’una rotonda i un parc al nord de la localitat d’Olocau. Des d’ahí ja tenim contacte visual (O) amb el lloc elevat a què ens dirigim, el poblat iber del puntal dels Llops. Seguim a peu en eixa direcció, per l’avinguda de la Font del Frare —en realitat, un camí de terra— passant per baix del pont de la carretera CV-25 i eixint així del nucli urbà.

img_0542-inici
Des del poble veem el Puntal
img_0543-pont
Passem per baix del pont

Al cap de poc més d’un quilòmetre, en què passem al costat d’algunes cases, el camí desemboca en la carretera, que no travessarem. A la dreta, trobarem un panell informatiu cobert amb teuladeta de fusta i tirarem cap amunt per una senda ampla i còmoda que ens portarà sense pèrdua fins al poblat iber. Pel camí trobarem panells que oferixen informació sobre la fauna i la flora de la zona.

img_0546-cartell-dreta
En el panell informatiu, a la dreta
img_0550-senda-a-puntal
Senda cap al puntal dels Llops

En poc més de dos quilòmetres d’ascensió moderada, un pal indicador de ferro i un panell informatiu ens indiquen que hem arribat al puntal dels Llops. El seu poblat iber estigué habitat des de finals del segle V aC fins al segle II aC. Vorem en primer lloc la torre defensiva i, darrere, mirant cap al sud, trobarem els fonaments de les habitacions, que estaven separades per un carrer central. Des del poblat tindrem una vista privilegiada del poble d’Olocau i del Camp del Túria, amb l’antiga Edeta al fons, fet que ajuda a entendre que els antics pobladors triaren esta talaia com a assentament. També ataüllarem, cap al nord-est, el segon punt elevat d’esta ruta: el castell del Real. Però per a arribar-hi encara ens falten set bons quilòmetres per caminar.

img_0557-mur-poblat-iber
Torre defensiva del poblat iber
img_0563-poblat-iber-vistes
Restes del poblat iber

TRAM 2: poblat iber – enllaç amb ruta Macollades

Tornem al pal indicador de ferro i tirem a la dreta (N) per una senda un tant esborrada. Al principi ascendim prou, fins que arribem al punt més alt d’eixa muntanya (440 m). Després seguirem per una còmoda senda que va al llarg de la cresta (NO), en la qual trobarem alguna fita. Arribarà un moment (km 3,8) en què cal parar atenció perquè la senda es bifurca clarament i hem de seguir per la dreta. Llavors començarem a descendir entre pins, virant en direcció sud-est.

img_0570-senda-empinada
La senda és empinada al principi
img_0577-bifurcacio-dreta
Prenem la bifurcació a la dreta

TRAM 3: enllaç amb ruta Macollades – castell del Real

Després d’aproximadament un quilòmetre de baixada, arribarem a un pal que ens indica la ruta Les Macollades (km 5). Ací girarem bruscament a l’esquerra, seguint la ruta, que coincidix amb una séquia. Baix, a la dreta, tenim un barranc.

img_0581-seguir-sequia

Prompte trobem prompte la sénia dels Simeons que, segons ens informa un cartell, es va usar des de finals del segle XIX per a poar les aigües superficials i regar els camps. Un altre cartell ens indica que estem caminant per la macollada de l’Aigualeig, un terreny poblat de garroferes centenàries, algunes de les quals, com podem comprovar, se sostenen gràcies a pilars i puntals de pedra de rodeno.

img_0585-senia-simeons
Sénia dels Simeons
img_0589-pilar-garrofera
Garrofera sostinguda per rodeno

Després de passar vora les garroferes, obviem una fita que pareix que indica un desviament a l’esquerra —que, supose, aniria muntanya amunt— i ens mantenim apegats al barranc de Gàtova que tenim a la dreta. Caminem de nou per damunt d’una canalització d’aigua, en la qual hi ha algun forat, així que anem amb precaució que no se’ns cole un peu en l’aigua —cosa que li passa a una companya, sense més conseqüència que la molèstia del peu un poc banyat—. Tot seguit passem per algun tram delicat i estret: a l’esquerra, tenim a tocar una paret rocosa; i a l’esquerra, uns quants metres de caiguda al barranc. Amb tot, el passem sense dificultats.

img_0597-penya-barranc
Paret dins del barranc
img_0604-senda
Pujarem la muntanya del fons

Finalment topem amb un camí i el prenem a la dreta, seguint un pal indicador de la ruta Casa de la Señoría (km 6,3). Però en a penes cent metres eixim del camí i ens adinsem d’una manera intuïtiva —seguint el GPS— en el barranc (E) per tal de travessar-lo. Després de passar per la glera plena de cudols eixim a uns garroferars i en quasi dos-cents metres topem de nou amb la CV-25. Seguim la carretera a l’esquerra durant altres dos-cents metres, moment en què la travessem i agafem, en una revolta, una senda que de seguida ens tirarà cap a la dreta (E) i que després virarà cap amunt (N). Quan hem guanyat una certa altura ens girem i apreciem les vistes de la serra, els camps que hem travessat per a eixir del barranc, la carretera d’a on venim i també altres sendes que vénen a parar al mateix punt en què ens trobem.

img_0616-arrere-avall-ctra
Els camps que hem travessat

Arribem a un punt elevat (462 m, km 7,7) en què divisem, cap al nord, Marines vell, i tot seguit comencem a descendir seguint aproximadament la direcció de les torres elèctriques, en un tram sense molta vegetació.

img_0623-fil-electric
Descendim prop dels cables

Prompte s’acaba este descens (km 8) i virem a la dreta per a començar a ascendir cap a l’est. Al cap d’una estona ataüllarem entre els pins la silueta del castell de Real o castell d’Alí Maimó.

img_0624-castell-aguaita
Ataüllem el castell

La senda aboca finalment a un camí (km 8,9) que ens encara a uns camps de cultiu que hi ha entre nosaltres i el tossal coronat per la fortalesa. El camí els voreja per l’esquerra i va prenent direcció est, passant per baix del tossal, fins que arribem a un encreuament de pistes en què un xicotet pal clavat en terra (km 9.3) ens assenyala la pujada (NO).

img_0625-senyal-pista-a-castell
Pal que indica la proximitat del castell

La senda al castell és un tant accidentada, poblada amb blocs de pedra de rodeno i envoltada de figueres paleres, però no té dificultat. Trobarem una primera construcció, aparentment un aljub, i més amunt, en una prominència rocosa, la torre. Només podem accedir a una sala, que podríem anomenar el vestíbul, ja que la resta del castell són enderrocs. A poca distància de la torre, en un punt més baix, hi ha una balcó de roca que es presta a ser visitat (vejau foto inicial d’esta descripció).

img_0631-deposit
Primeres construccions
img_0636-castell-arribada
Castell del Real o d’Alí Maimó

TRAM 4: castell del Real – Olocau

Des del castell, baixem fins a on havíem trobat el pal indicador baixet i continuem avall (S) per una pista forestal. Ens trobarem un encreuament de pistes (km 10,7); agafem la de dreta i en parell de quilòmetres d’agradable passeig arribem a Olocau.

olocau-mapa
La ruta sobre el mapa (i ací el track)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s