Penya del Pastor pel pedregar – Gurugú – Espadà – cova del Toro

img_1592-objectiu-gurugu

Ruta per la Serra d’Espadà no llarga en quilòmetres, però exigent i aventurera, en la qual ascendim per un pedregar, recorrem una carena, coronem tres cims, descobrim trinxeres i visitem una cova aquàtica.

Data de realització: dimarts 6 de desembre de 2016
Longitud: 10,56 quilòmetres
Altitud mínima: 435 metres
Altitud màxima: 1.092 metres
Desnivell acumulat: 845 metres
Dificultat: difícil
Temps: 5 hores (comptant parades)
Track GPS propi, seguint la crònica i el track de Casi Aventurilla.

TRAM 1: Aín – Penya del Pastor

Eixim a les deu del matí, des de la plaça Major d’Aín. D’esquena al consistori, caminem a l’esquerra uns pocs metres per un carreró que ens du a la plaça de la Creu. Allí, a la dreta, pugem per unes escales que ens duen a un carrer asfaltat. El travessem i comencem a pujar per una senda empedrada que naix darrere d’una bardissa. Atenció perquè als pocs metres eixim d’eixa senda per a pujar a la dreta i vorejar un depòsit d’aigua envoltat amb una tanca metàl·lica.

img_1564-senda-ain
La senda naix darrere de la bardissa
img_1567-deposit
Pugem al depòsit i el voregem

De seguida ens incorporem a una pista forestal i al cap de pocs metres el terra adquirix el roig característic del rodeno d’Espadà i comencen a aparéixer les primeres sureres. Ens trobarem amb la carretera CV-200 (km 1), la qual travessarem per a agafar una senda que puja a la dreta. Avancem ara a través d’un bosc poc espés. Per a no desviar-nos de la senda, seguim uns punts rojos fets amb esprai.

img_1569-pista-sureres
Pista envoltada de sureres
img_1570-carretera-i-senda
Travessem la carretera i a la dreta

Després d’una intensa pujada, la senda travessa un xicotet pedregar i més avant arriba a un altre més gran (km 2). Ací, a pesar que unes fites enormes ens conviden a travessar-lo, abandonem la senda i comencem a pujar per dins del pedregar. Observem que algunes roques al llarg de la pujada estan marcades amb l’esprai roig que venim seguint. Es tracta d’una ascensió que convé afrontar amb calma i precaució: les pedres, inestables, es desprenen fàcilment i poden esvarar si ha plogut recentment, com és el cas.

img_1583-pujar-pedregar
Pugem pel pedregar

Pocs metres abans d’arribar a la Penya del Pastor (989 m) hi han unes cordes instal·lades que fan més fàcil superar els blocs de pedra inclinats. Arribem al cim (km 2,3) passant arrimats a una penya i travessant una fonda trinxera. A partir d’ací, tractarem de seguir per la carena cap a l’oest, per a buscar el pròxim cim: alguns senderistes l’anomenen Picaio, la senyalització en la serra i la documentació de l’Ajuntament d’Aín l’anomenen Gurugú, i es diu Finestra segons el mapa ràster de l’IGN (vejau-lo en Wikiloc).

img_1588-cordes
Corda instal·lada
img_1591-penya-del-pastor
Vista des de la Penya del Pastor

TRAM 2: Penya del Pastor – Gurugú (o Picaio, o Finestra) – Espadà

En baixar de la Penya del Pastor arribem a un collet pel qual passa el sender SL-CV 27, indicat amb marques verdes i blanques i un parell de cartells tombats i esborrats. No seguim eixa senda ni a un costat ni a l’altre, sinó que la travessem i seguim recte, una miqueta escorats a la dreta, per a continuar caminant per una trinxera que mira cap al nord i que es conserva en molt bon estat. A partir d’ací no trobarem marques roges ni seguirem una senda clara, sinó únicament fites. Arribats al que pareix un lloc d’apostament de soldats, pugem seguint una fita per a tornar a guanyar altura i caminar més pròxims a la carena.

img_1599-vora-trinxera
Caminem al llarg de la trinxera

A les 11:30 coronem el Gurugú, Picaio o Finestra (1.014 m). Després d’un breu descans en la roglada ampla de pedres roges que constituïx el cim, seguirem fidels a la carena, si bé en paral·lel pel vessant dret. Seguirem fites i en posarem algunes, buscarem el millor pas entre les penyes, progressarem entre carrasques i passarem davall d’altes pinades. Continuarem trobant restes de trinxeres. Són diversos els punts en què dubtem cap a on tirar, i no podem comentar-los tots ací: cal, simplement, estar atents a les fites i avançar cap a l’oest. Estos dos quilòmetres de carena són deliciosament entretinguts i aventurers.

img_1606-gurugu-cap-a-espada
El cim Espadà des del Gurugú
img_1608-pinades-carena
Altes pinades

Quan falten pocs metres per a arribar a l’Espadà, la nostra senda aboca al sender PR-CV 63, el qual seguim a la dreta, amunt. A les 12:20 coronem el cim que dóna nom a la serra i fem un descans per a almorzar. Des d’allí observem la carena per la qual hem vingut i disfrutem d’unes vistes magnífiques: el vèrtex geodèsic d’Espadà, la Ràpita (NO), els Òrguens de Benitandús (NE), el Penyagolosa en la llunyania…

img_1613-incorporacio-pr
Ens incorporem al PR
img_1614-vista-des-de-espada
Carena per la qual hem vingut
img_1620-cim-espada
Cim Espadà

TRAM 3: Espadà – Cova del Toro

Descendim de l’Espadà seguint el PR per la cara nord, parant atenció en els primers metres, un descens delicat per roca en què ens recolzem en arrels i branques, ajudant-nos de les mans. La senda se suavitza, passem per un bosquet i continuem pel PR direcció nord-oest, seguint la carena, però estem atents per a abandonar-lo de seguida per una senda que apareix a la nostra dreta (km 4,8).

img_1625-eixim-pr
Abandonem el PR

Iniciem així una baixada (SE) amb fort pendent en algun tram. Travessem un pedregar en una zona en què podem apreciar les diferents tonalitats del bosc que oferixen els arbres de fulla caduca. La senda seguix després una línia clara NE i vira en un moment donat cap a l’est (km 6,2).

img_1628-fulla-caduca
Arbres de fulla caduca
img_1629-pedregar
Travessem un pedregar
img_1632-senda-dreta
La senda vira cap a l’est

Després travessa el barranc de la Juliana un parell de vegades, en una zona amb sureres enormes. Eixim a la carretera CV-223, a l’altura d’un pont (km 7,3) que passa damunt del barranc. Caminem per la carretera uns pocs metres cap a la dreta, travessant el pont, i de seguida descendim a l’esquerra per un camí formigonat. Al cap de poc, i abans que acabe el camí, vorem una senda per la dreta que ascendix al costat d’un mur. La seguim i als pocs metres virem a l’esquerra bruscament (km 7,7) per a seguir per dins del barranc Baguena que finalment s’unix al barranc de Barandí.

img_1638-pista-formigonada
Descendim per un camí formigonat
img_1639-senda-dreta
La senda ascendix al costat del mur
img_1641-gir-brusc-barranc
Seguim per dins del barranc

Als pocs minuts de caminar per este bonic barranc arribem al paratge en què ens troba la cova del Toro (km 8,1, 13:45 hores). Passem per davant de la boca de la cova, que després dels intensos dies de pluja escup un riu encara més cabalós, que forma una cascada que cau en un toll. Este és un lloc que val la pena admirar amb calma, i hui és especialment bonic.

img_1643-arribada-cova
Arribem al paratge de la cova del Toro
img_1646-boca-cova-del-toro
Boca de la cova
img_1652-cascada-i-toll
Cascada que ix de la cova

TRAM 4: Cova del Toro – Aín

Desde la cova del Toro i per la dreta del salt d’aigua, deixem a la nostra esquerra l’aqüeducte, sense travessar-lo, i prenem una senda que comença a pujar. Als pocs metres cal estar molt atent i deixar esta i prendre’n una altra que puja molt a la dreta i que està indicada amb una fita (km 8,2). La senda està molt esborrada, probablement per ser poc transitada, i és tremendament fàcil perdre’s i acabar enmig de la malea, així que estarem molt atents. A manera de guia, cal dir que tindrem el barranc dels Morts a la nostra esquerra i que passarem en un moment donat baix d’una penya que destaca a la dreta.

img_1654-senda-perduda
Prenem la senda que puja a la dreta
img_1655-penya-referencia
Penya que ens servix de referència

Finalment baixem al barranc i el travessem (km 8,5). Comencem llavors a ascendir per una senda molt més clara, en la zona de la Foia de Morón, que aboca al final d’una pista (km 8,7), la qual seguirem (S), obviant camins secundaris, fins a arribar a la carretera CV-223 en una revolta (km 9,2). Caminem pel voral esquerre de la carretera a penes quinze metres i la deixem per un camí de terra que naix a l’esquerra i transcorre entre oliverars. Ja veem Aín al fons.

img_1662-cami
Deixem la carretera i agafem un camí

Arribem a un encreuament de camins i tirem pel de la dreta, cap avall (km 9,5). Molt pocs metres després cal estar atent i anar a la dreta seguint les marques del sender local SL-CV 29, una marca verda i blanca i una roca punteguda a manera de fita. Al principi la senda no més molt clara i les marques estan prou espaiades; en alguns trams està empedrada i passa al costat de camps de cultiu. Anirem acostant-nos a Aín (SE). La senda aboca al barranc Picaio, que travessem sense problemes, i eixim a la carretera. Seguim a l’esquerra, cap avall, caminant per asfalt uns sis-cents metres fins a arribar al poble d’Aín (15:00 hores).

img_1664-gir-dreta
En l’encreuament, a la dreta, avall
img_1665-sender-local
Agafem el sender local
img_1666-sl-empedrat
SL empedrat, al costat dels camps
ruta-en-mapa
La ruta sobre el mapa (i track)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s