Vall d’Ebo – Refugi la Figuereta

En esta excursió partirem d’un poblet al mig d’una vall per a recórrer muntanyes que amaguen fondàries insondables, fruir del contrast visual entre les serres abruptes i la mar, i visitar un bell refugi de muntanya.

La idea d’esta ruta sorgí de l’última excursió que férem des de Pego, en la qual visitàrem el refugi de la Figuereta. La zona oferia moltes possibilitats, aixina que buscàrem una altre itinerari que també passara pel refugi. I en el blog Serra Amunt trobàrem esta excursió des de la Vall d’Ebo. 

Data de realització: dissabte 30 de giner de 2021
Longitud: 8,43 quilòmetres
Altitud mínima: 371 metres
Altitud màxima: 607 metres
Desnivell acumulat: 330 metres
Dificultat: fàcil
Temps: 3 hores (comptant parades)
Track GPS

TRAM 0. Com aplegar a la Vall d’Ebo

Per a arribar al punt d’inici en cotxe, travessem Pego i enfilem amunt en direcció a la Vall d’Ebo per una carretera plena de revoltes molt freqüentada per ciclistes, ja que es tracta d’un port de muntanya. Durant la pujada, la copilot fruirà d’unes vistes espectaculars. Una vegada coronem el port, i havent passat al costat d’un lloc on crien burros, en pocs minuts se’ns apareix la vall i divisem el poble d’Ebo. Travessem el riu Ebo (o Girona) i aparquem tot seguit al costat d’un parc, en l’avinguda Marina Alta. 

TRAM 1. Vall d’Ebo – Avenc Ample

Allí mateix és ben visible un panell enorme que conté un plànol amb les diferents rutes que es poden fer per la zona, totes elles variants del PR-CV 58. Nosaltres farem la variant número 5, que en el panell apareix en color negre. Mirant el cartell de cara, a l’esquerra naix una pista cimentada. Anirem per eixe camí uns centenars de metres, en paral·lel al riu.

Obviarem un desviament anomenat «travessia de Maset» i seguirem recte fins que el senyal del PR nos faça baixar al llit i travessar-lo. A l’altre costat trobarem un corral que vorejarem per la dreta, seguint les marques blanques i grogues.

Comencem a muntar per una senda que passa primer a la vora d’un bosquet de carrasques. La descripció que seguim indica que a la dreta hi ha un forn de calç, però la veritat és que nosaltres no el veem.

Un poc més avant, a la dreta de la senda es veu una gran pinada. No trobarem molts més arbres durant la ruta, ja que la serra està prou pelada degut a un incendi que tingué lloc en 2015. Pujant, pujant, anirem a parar a la CV-712, la qual travessarem per a continuar recte, ja que la senda continua a l’altre costat de l’asfalt (no té pèrdua, les marques són ben visibles). Caminarem uns minuts en paral·lel a la carretera, en un nivell més elevat. I de seguida nos adinsarem en la muntanya, al principi planejant i després ascendint, fins a fer cap en una pista, a la qual nos incorporem cap a l’esquerra, en direcció al refugi de la Figuereta.

Durant la pujada ja hem vist una tanca de fusta que delimita un espai més o manco circular. Se tracta de l’enorme boca de l’Avenc Ample, una sima amb un pou vertical d’uns 50 metres (quasi res porta el diari). L’accés a esta cavitat tan espectacular només és apte per a espeleòlegs experts i equipats: el perill de caiguda fatal és evident, aixina que no és aconsellable travessar la tanca ni acostar-se al forat. Des de la pista ja vos podeu fer una idea de les dimensions que té.

TRAM 2. Avenc Ample – refugi la Figuereta

Seguim, déiem, la pista per amunt, obviant els desviaments de sender local que porten a la travessia del Maset i al Tossal Gran.

No obstant, poc abans d’aplegar al refugi nos aturarem a visitar la coveta de Llucià (en algun lloc apareix retolada com a «coveta de Llúcia»), que està al costat de la pista, pujant per un senderol senyalitzat. Davant de la boca de la cova trobem un bon racer per a almorzar sense patir pel vent, i tenim a més molt bones vistes cap a la mar; de fet, nos emportem l’agradable sorpresa de distingir en l’horitzó la silueta d’Eivissa!

Tornem al camí i continuem avant. En pocs minuts apleguem a la Figuereta, el refugi del Centre Excursioniste de Pego (vejau la foto inicial). En condicions normals, val la pena dedicar uns minuts a pegar-li una mirada, pujar a la pinada que hi ha al costat i assentar-se en els banquets amb vistes a Pego i la mar. No obstant, nosaltres no nos aturem massa: fa unes setmanes que el visitàrem i hui el vent és francament molest en eixe punt. Aixina que movem ràpid, seguint el senyal en direcció a Ebo per una senda descendent que, al cap d’uns metres, planejarà.

TRAM 3. Refugi la Figuereta – Vall d’Ebo

L’aire bufa tan fort que dificulta molt mantindre una conversació. Tirem avant en silenci, admirant les parets pètries i grisoses que tenim per tots els costats. Al cap d’un quilòmetre apleguem a un creuer: un senyal indica que, a l’esquerra, tenim l’opció de pujar al Tossal Gran, la muntanya més pròxima en la qual ja havíem reparat. Ho deixem per a una altra ocasió i seguim recte, escorats a la dreta.

Al poc de temps passarem al costat d’un antic mas o corral en ruïnes, des del qual divisarem perfectament el punt d’inici de la ruta: la Vall d’Ebo. Començarem un descens en zig-zag, que no va en línia recta cap al poble, sinó que es desvia cap a l’oest fins a fer cap en una pista asfaltada, que seguirem cap avall. (En este punt, per cert, hi ha unes indicacions al Miserat, una muntanya coronada per antenes que hem vist de camí, però no és eixa la nostra destinació). 

Mentres baixem per la pista, estarem atents a les marques del PR, ja que en una revolta hem d’eixir-nos-en. Atenció a les marques, ja que només abandonar el camí, una segona marca indica que cal trencar a la dreta i davallar per una senda una miqueta invadida per la brossa. Més avall, eixa senda es reincorporarà al camí, i llavors haurem de seguir recte, sense desviar-nos, fins a trobar-nos amb la carretera principal (CV-712), incorporar-nos-hi a l’esquerra i caminar uns centenars de metres per l’asfalt fins al poble. 

La carretera travessa el riu i, una vegada estem en el nucli urbà, busquem la plaça de l’església i passegem pels carrers principals; fem una xicoteta compra en la panaderia María Isabel (a on nos atenen molt amablement) i nos orientem fàcilment fins al cotxe.

Si teniu temps, al cap d’uns tres quilòmetres d’eixir en cotxe de la Vall d’Ebo cap a Pego, podeu parar en un mirador de la carretera a disfrutar de les vistes del Barranc de l’Infern.

Pego: barranc de les Coves, refugi Figuereta, Xical i Cova Negra

En esta sorprenent ruta circular partirem del nucli urbà de Pego per a remuntar un barranc, visitar un bell refugi de muntanya, disfrutar d’unes vistes privilegiades a la Marjal de Pego-Oliva i escodrinyar una cova de boca enorme.

Data de realització: 21 de novembre de 2020
Longitud: 8,86 quilòmetres
Altitud mínima: 90 metres
Altitud màxima: 543 metres
Desnivell acumulat: 531 metres
Dificultat: moderada
Temps: 3 hores i 43 minuts (comptant parades)
Track GPS propi

TRAM 1: Calvari – Barranc de les Coves – Refugi de la Figuereta

Aparquem el cotxe al sud-oest de la població de Pego (la Marina Alta), en la plaça del Metge Almela, i caminem pel Calvari, un passeig de rajoles roges flanquejat de ciprers. Mentres el recorrem, nos torbem observant les construccions de la vorera dreta, a on alternen xalets i cases més o menys tradicionals amb alguna construcció una miqueta estrambòtica. El paisatge construït de la vora dreta contrasta amb l’erm de l’esquerra: una quadrícula de solars plens de brossa, testimonis d’un boom urbanístic que es va quedar a mitges. En aplegar al final del passeig, presidit pel recinte enreixat de l’ermita de Sant Joaquim, continuem avall, arrimats a la dreta del recinte, pel camí asfaltat.

Pocs metres abans d’aplegar a una carretera que du al camp de tir (confluència entre el camí de Xilelles i el camí de Comes), trenquem a l’esquerra per un camí cimentat (km 0,6), seguint les indicacions cap a la Figuereta (PR V58), Bodoix (SL) i Barranc de la Canal (SL). Més avant obviem el desviament al Barranc de la Canal i, als pocs metres (km 1 aprox.), nos trobem davant la disjuntiva de continuar per l’esquerra, cap a Figuereta-Barranc de les Coves, Bodoix i Escola d’escalada (SL, color verd); o bé per la dreta, pel camí principal cap a Figuereta-Xical (PR, color groc). Optem per agafar el camí terrer del sender local, cap al barranc de les Coves, i fer la ruta en el sentit de les agulles del rellonge. Més avant nos adonarem que hem triat bé, ja que és més còmode fer eixe barranc de pujada que de baixada.

Barranc de les Coves Pego
A l’esquerra pel barranc de les Coves

Al cap de pocs metres (km 1,2) trobem cotxes aparcats a les vores del camí i, a la dreta, l’anunciada zona d’escalada, plena d’escaladors encaramallats a la paret de roca. Continuem avant incorporant-nos a un camí formigonat que deu ser útil per a pujar en cotxe, però enlletgix molt el paratge. Fa la impressió que deixaren caure a orri la llengua de ciment, sense tindre cura d’aplanar ni delimitar els màrgens.

Ascendirem en zig-zag uns quants metres fins a arribar a un terreny limitat per una tanca metàl·lica, dins del qual hi ha una casa i unes plaques solars (km 1,9). Continuem avant, ara en pla, per un camí invadit per la brossa, en paral·lel a la tanca, i nos crida l’atenció que alguns dels arbres que el voregen porten etiquetes de la Generalitat, cosa que deu indicar que són objecte d’alguna protecció o estudi. En els horts de la contornada hi ha també arbres de diverses classes, des d’una garrofera fins a un caquier solitari.

Camí terrer

Al cap d’uns metres, el camí es transforma en senda i podem dir que estem immersos de ple en el barranc de les Coves. Obviarem un desviament a l’esquerra cap al Bodoix i seguirem recte (en direcció SL Figuereta). En eixe punt hi ha una font sense canó, amb una pica de pedra, i escalons avall, cap al llit del barranc, hi ha un pou cobert i enreixat que conserva la corriola i la cadena per a extraure’n l’aigua.

Font Barranc de les Coves
Passem al costat d’una font sense canó

La senda, en direcció sud-oest, cada vegada serà més empinada, pedregosa i també esvarosa, degut a les pluges recents. És per això que pensem que és preferible pujar el barranc que baixar-lo. La ruta a seguir no serà sempre evident i, en algun moment, la senda es desdibuixa en la roca; però nos orientem gràcies a alguna marca blanca i verda i, quan dubtem, mirem el GPS. Anem guanyant altura i nos girem per a admirar les vistes: en un primer pla, la muntanya abancalada fins a l’últim racó (¿quants anys o segles fa que estos bancals estan abandonats?); darrere, Pego seguit de la marjal, i al fons, la mar. Per cert, la ruta es torna aèria en algun punt: no és perillosa, però convé estar atent al precipici.

Barranc de les Coves
Vista arrere del barranc de les Coves

Anem ascendint cap a la capçalera del barranc i finalment eixim a un espai obert. Una vegada estem fora, la senda és molt més evident. Travessarem un terreny relativament pla, l’anomenat pla del Gat. Mig ocult per la malea, a la vora de la senda trobem un pou (km 3,4), probablement l’anomenat pouet de Potastenc. Nos pareix una miqueta perillós que estiga al descobert i sense senyalitzar, a rinxo d’a on passa la gent.

Pla del Gat
Eixim del barranc al pla del Gat

Pou de Potastenc
Pou de Potastenc

Una família que feia la ruta en la direcció contrària nos ha recomanat que pugem al refugi de la Figuereta, per les bones vistes que té. Els fem cas i, en vore la indicació corresponent (km 3,6) trenquem a l’esquerra, ara seguint el PR. El refugi es troba uns metres més amunt, al sud-est, al costat d’una pinada que és ben visible, ja que no hi han molts més arbres en esta serra.

PR Refugi de la Figuereta
Nos desviem a l’esquerra pel PR a la Figuereta

TRAM 2: Refugi de la Figuereta – Cova Negra

Una vegada arribem a la Figuereta (km 4), aprofitem que hi ha un pou i accionem la palanca de la bomba per a traure’n aigua i rentar-nos les mans. Encara que en eixe moment el refugi està tancat, per fora ja s’endevina que té unes instal·lacions molt completes. Almorzem en la pinada, assentats en un mirador amb unes vistes impressionants. ¡Ausades, que pagava la pena visitar este lloc!

Pinada del refugi Figuereta
Pinada i mirador de la Figuereta

Refugi Figuereta
Refugi de la Figuereta

Vistes des del mirador de la Figuereta

Baixem del refugi per la mateixa senda que hem pujat, refent les passes fins al pal indicador. Ara continuem recte pel PR, admirant les vistes de les parets de roca que es veuen al fons.

La senda perd altura i als pocs minuts (km 4,7) trobem un senyal que indica que al recte aniríem cap a la Cova Blanca; però nosaltres no seguim eixa direcció, sinó que baixem cap a la dreta per una senda que no pareix tan xafada, en direcció al Xical. Al principi no sabem si l’hem errat, perquè no hi ha cap indicació, però prompte veem una marca blanca i groga del PR que nos confirma que anem bé.

Baixem a la dreta en direcció al Xical

Avancem cap al nord-est, tenint les vistes del barranc de la Canal a la nostra esquerra. De fet, trobarem algun desviament que permet baixar per un sender local fins a l’ombria d’eixe barranc, però l’obviarem i seguirem recte pel nostre PR. Pel camí trobem moltes soques d’arbres mascarats, testimonis d’un gran incendi. Per l’altura que presenten, és fàcil imaginar la frondositat que tenia el bosc abans.

Senda cap al Xical
Senda cap al Xical

Xical i bancals
Bancals prop del xical

La senda planeja i trobem un desviament a la dreta (km 5,4) que du a la Cova Negra. Com que es veu prop, nos allarguem a vore-la. Amb una miqueta d’intuïció i seguint el camí més xafigat apleguem a un punt invadit per la vegetació. Per a arribar a l’enorme boca (km 5,6), cal enfilar-se ajudant-se de les mans, arrimats a la dreta (no és difícil si sou una miqueta muntanyencs). A primera vista, la cavitat té una trentena de metres de profunditat, que es recorren a peu fàcilment, quasi en pla. Des d’allà s’aprecien unes bones vistes a la Serra de Segària, que vàrem recórrer una vegada.

Cova Negra Pego
Boca de la Cova Negra

Vistes des de la Cova Negra (Pego)
Vistes espectaculars des de la Cova Negra

TRAM 3: Cova Negra – Xical – Calvari

Refem el camí fins al pal indicador i continuem en direcció al Xical i Pego. Caminem en paral·lel a un mur de pedra seca que pareix que marca el perímetre del terreny d’un antic mas, que es veu en ruïnes a l’esquerra. De seguida que acaba el mur (km 6,2) nos trobem davant una penya, que deu ser el punt més alt del Xical. En eixe moment apareix un home que, gaiato en mà, nos indica que per a anar a Pego baixem per una senda que tenim a la nostra esquerra.

Al final del mur, a l’esquerra

Al cap d’un quilòmetre escàs (km 7), la senda s’incorpora a una pista forestal, que seguirem a la dreta. Més avall, en una revolta (km 7,4) dubtem si continuar per la pista o bé eixir a una esplanada des de la qual se distingix el barranc de les Coves; però en comprovar que només porta fins a uns bucs d’abelles, decidim continuar per la pista.

Tronc mascarat
Tronc mascarat

El camí passarà a estar cimentat i flanquejat per casetes i tarongerars. Apleguem al creuer que havíem trobat al principi de la ruta (km 7.8), de manera que ací tanquem el cercle: els últims metres de la ruta coincidixen amb el camí d’anada, i no tardem en arribar al recinte de l’ermita. Allí trobem, corretejant pel mur, una farda de pelatge roig viu i orelles peludes i puntagudes. Des de les altures es para, curiosa, a mirar-nos. L’animalet s’enfila per un arbre just en el moment que tréem la càmera per a retratar-lo.

La ruta sobre el mapa i track
La ruta sobre el mapa i track

Ròtova: sender de les fonts

Rotova23_desolador

En esta ocasió nos acostem a la localitat de Ròtova, en la vall del Vernissa, comarca de la Safor. Coneixerem un paratge ben assortit de fonts que l’home ha aprofitat i canalitzat des d’antic; travessarem un barranc que ha conegut millors temps i ara es recupera dels estralls de les flames; a més, visitarem l’imponent castell de Borró, testimoni de les revoltes musulmanes del segle XIII.

Continua llegint