En esta excursió partirem d’un poblet al mig d’una vall per a recórrer muntanyes que amaguen fondàries insondables, fruir del contrast visual entre les serres abruptes i la mar, i visitar un bell refugi de muntanya.
La idea d’esta ruta sorgí de l’última excursió que férem des de Pego, en la qual visitàrem el refugi de la Figuereta. La zona oferia moltes possibilitats, aixina que buscàrem una altre itinerari que també passara pel refugi. I en el blog Serra Amunt trobàrem esta excursió des de la Vall d’Ebo.
Data de realització: dissabte 30 de giner de 2021
Longitud: 8,43 quilòmetres
Altitud mínima: 371 metres
Altitud màxima: 607 metres
Desnivell acumulat: 330 metres
Dificultat: fàcil
Temps: 3 hores (comptant parades)
Track GPS
TRAM 0. Com aplegar a la Vall d’Ebo
Per a arribar al punt d’inici en cotxe, travessem Pego i enfilem amunt en direcció a la Vall d’Ebo per una carretera plena de revoltes molt freqüentada per ciclistes, ja que es tracta d’un port de muntanya. Durant la pujada, la copilot fruirà d’unes vistes espectaculars. Una vegada coronem el port, i havent passat al costat d’un lloc on crien burros, en pocs minuts se’ns apareix la vall i divisem el poble d’Ebo. Travessem el riu Ebo (o Girona) i aparquem tot seguit al costat d’un parc, en l’avinguda Marina Alta.
TRAM 1. Vall d’Ebo – Avenc Ample
Allí mateix és ben visible un panell enorme que conté un plànol amb les diferents rutes que es poden fer per la zona, totes elles variants del PR-CV 58. Nosaltres farem la variant número 5, que en el panell apareix en color negre. Mirant el cartell de cara, a l’esquerra naix una pista cimentada. Anirem per eixe camí uns centenars de metres, en paral·lel al riu.
Obviarem un desviament anomenat «travessia de Maset» i seguirem recte fins que el senyal del PR nos faça baixar al llit i travessar-lo. A l’altre costat trobarem un corral que vorejarem per la dreta, seguint les marques blanques i grogues.
Travessem el riu
Comencem a muntar per una senda que passa primer a la vora d’un bosquet de carrasques. La descripció que seguim indica que a la dreta hi ha un forn de calç, però la veritat és que nosaltres no el veem.
Un poc més avant, a la dreta de la senda es veu una gran pinada. No trobarem molts més arbres durant la ruta, ja que la serra està prou pelada degut a un incendi que tingué lloc en 2015. Pujant, pujant, anirem a parar a la CV-712, la qual travessarem per a continuar recte, ja que la senda continua a l’altre costat de l’asfalt (no té pèrdua, les marques són ben visibles). Caminarem uns minuts en paral·lel a la carretera, en un nivell més elevat. I de seguida nos adinsarem en la muntanya, al principi planejant i després ascendint, fins a fer cap en una pista, a la qual nos incorporem cap a l’esquerra, en direcció al refugi de la Figuereta.
Travessem la carretera i seguim recte
Durant la pujada ja hem vist una tanca de fusta que delimita un espai més o manco circular. Se tracta de l’enorme boca de l’Avenc Ample, una sima amb un pou vertical d’uns 50 metres (quasi res porta el diari). L’accés a esta cavitat tan espectacular només és apte per a espeleòlegs experts i equipats: el perill de caiguda fatal és evident, aixina que no és aconsellable travessar la tanca ni acostar-se al forat. Des de la pista ja vos podeu fer una idea de les dimensions que té.
TRAM 2. Avenc Ample – refugi la Figuereta
Seguim, déiem, la pista per amunt, obviant els desviaments de sender local que porten a la travessia del Maset i al Tossal Gran.
Seguim la pista amunt
No obstant, poc abans d’aplegar al refugi nos aturarem a visitar la coveta de Llucià (en algun lloc apareix retolada com a «coveta de Llúcia»), que està al costat de la pista, pujant per un senderol senyalitzat. Davant de la boca de la cova trobem un bon racer per a almorzar sense patir pel vent, i tenim a més molt bones vistes cap a la mar; de fet, nos emportem l’agradable sorpresa de distingir en l’horitzó la silueta d’Eivissa!
Les vistes a la mar són precioses
Tornem al camí i continuem avant. En pocs minuts apleguem a la Figuereta, el refugi del Centre Excursioniste de Pego (vejau la foto inicial). En condicions normals, val la pena dedicar uns minuts a pegar-li una mirada, pujar a la pinada que hi ha al costat i assentar-se en els banquets amb vistes a Pego i la mar. No obstant, nosaltres no nos aturem massa: fa unes setmanes que el visitàrem i hui el vent és francament molest en eixe punt. Aixina que movem ràpid, seguint el senyal en direcció a Ebo per una senda descendent que, al cap d’uns metres, planejarà.
TRAM 3. Refugi la Figuereta – Vall d’Ebo
L’aire bufa tan fort que dificulta molt mantindre una conversació. Tirem avant en silenci, admirant les parets pètries i grisoses que tenim per tots els costats. Al cap d’un quilòmetre apleguem a un creuer: un senyal indica que, a l’esquerra, tenim l’opció de pujar al Tossal Gran, la muntanya més pròxima en la qual ja havíem reparat. Ho deixem per a una altra ocasió i seguim recte, escorats a la dreta.
Al poc de temps passarem al costat d’un antic mas o corral en ruïnes, des del qual divisarem perfectament el punt d’inici de la ruta: la Vall d’Ebo. Començarem un descens en zig-zag, que no va en línia recta cap al poble, sinó que es desvia cap a l’oest fins a fer cap en una pista asfaltada, que seguirem cap avall. (En este punt, per cert, hi ha unes indicacions al Miserat, una muntanya coronada per antenes que hem vist de camí, però no és eixa la nostra destinació).
Mentres baixem per la pista, estarem atents a les marques del PR, ja que en una revolta hem d’eixir-nos-en. Atenció a les marques, ja que només abandonar el camí, una segona marca indica que cal trencar a la dreta i davallar per una senda una miqueta invadida per la brossa. Més avall, eixa senda es reincorporarà al camí, i llavors haurem de seguir recte, sense desviar-nos, fins a trobar-nos amb la carretera principal (CV-712), incorporar-nos-hi a l’esquerra i caminar uns centenars de metres per l’asfalt fins al poble.
La carretera travessa el riu i, una vegada estem en el nucli urbà, busquem la plaça de l’església i passegem pels carrers principals; fem una xicoteta compra en la panaderia María Isabel (a on nos atenen molt amablement) i nos orientem fàcilment fins al cotxe.
Si teniu temps, al cap d’uns tres quilòmetres d’eixir en cotxe de la Vall d’Ebo cap a Pego, podeu parar en un mirador de la carretera a disfrutar de les vistes del Barranc de l’Infern.
Fora de ruta 