Ruta senderista clàssica que rodeja la Serra de Bèrnia i la travessa del vessant nord al sud per un estreta galeria subterrània. Visitarem unes pintures rupestres i un antic fort militar i disfrutarem d’unes vistes esplèndides de les dos Marines.
Data de realització: diumenge, 26 de març de 2017
Longitud: 9,96 quilòmetres
Altitud mínima: 590 metres
Altitud màxima: 842 metres
Desnivell acumulat: 396 metres
Dificultat: moderada
Temps: 4 hores i 26 minuts (comptant parades)
Track GPS
TRAM 0: Aproximació a les Cases de Bèrnia
Per a arribar a les Cases de Bèrnia, eixim en cotxe de Benissa direcció sud per la carretera nacional, i al cap de pocs metres d’abandonar el nucli urbà ens desviem a la dreta seguint indicacions a Xaló i Alcalalí. Prompte fem un estop a la dreta i ens incorporem a la CV-750, però immediatament, en una bifurcació, ens desviem per la carretera que naix a l’esquerra (la CV-749), cap amunt, direcció Pinos. Seguim eixa carretera durant quinze quilòmetres (bona part dels quals són de revoltes) fins a arribar a un estop en el qual es pot anar a la dreta (direcció Xaló) o a l’esquerra. Anem a l’esquerra, pel camí del Bancal Llarg, i en pocs metres aparquem en una pinada al costat de la primera casa (i restaurant) que ens ix a l’encontre.
TRAM 1: Cases de Bèrnia – Forat
Comencem a caminar des de les Cases de Bèrnia en direcció a la serra (S) i de seguida trobem una bifurcació amb un pal indicador del PR-CV 7. Anem a l’esquerra (SE) seguint indicacions al Forat, caminant per asfalt que prompte es transforma en terra.
Seguint el camí principal arribem a la font de Bèrnia (km 1,4), el darrer punt fins al qual es pot accedir en cotxe. Un cartell informa que l’aigua no és potable, però en bevem igualment. Pugem per unes escales que hi ha al costat de la font i que porten a la senda que hem de seguir. Ara tenim davant el desnivell més pronunciat de la ruta, un ascens continu fins al Forat. La vegetació és arbustiva, adornada de flors en primavera, i en tot el tram només trobem un parell d’arbres que donen un poc d’ombra a la senda. Passem prop d’un abric de roca que, segons ens informa un cartell, fa de sestador o refugi per al ramat. Més avant, arribem a un tram en què progressem damunt de les roques, ajudant-nos de les mans en algun punt.
Després, la senda passa al costat d’un mirador amb un cartell que ens informa sobre la flora autòctona i, tot seguit, anem a parar davant de la paret de roca, als peus del Forat (km 2,9) que dóna accés a una estreta galeria. Ens ajoquem i entrem, caminant aponats i amb precaució per a no pegar-nos amb el cap en el sostre. Avancem uns vint metres (no cal dur llanterna, ja que en tot moment hi ha llum) i passem així de la part d’ombria (al nord) a la de solana (al sud), i també de la comarca de la Marina Alta a la de la Marina Baixa.
El túnel s’obri en una cavitat exterior que forma un espectacular mirador: a l’esquerra, es veu la mar i les poblacions d’Altea i Benidorm separades per la Serra Gelada; a la dreta (SO), els cims Puigcampana, Ponotx i Aitana, entre altres. El sostre, que fa forma de campana, emmarca les vistes, adornades per unes lianes. És un lloc que convida a fer una parada per a recobrar forces.
TRAM 2: Forat – Fort de Bèrnia
Continuem per la senda cap a la dreta (O), perdent un poc d’altura i travessant diversos pedregars. Tindrem en tot moment les parets de la cara sud de Bèrnia a la nostra dreta.
Aproximadament a un quilòmetre del forat (km 3,4) trobarem una indicació, absent fa pocs anys, que ens convida a desviar-nos a la dreta, amunt, a visitar les pintures rupestres de l’abric de l’ermita del vicari. Agafem eixa senda per a vore-les: estan a molt poca distància. Encara que les pintures no s’aprecien clarament a simple vista, un cartell que les reproduïx ens mostra que es tracta de línies en zig-zag i unes figures humanes que alcen els braços cap un cel que té diversos sols.
Una vegada vistes les pintures, refem les passes senda avall fins el pal indicador i continuem pel PR en la direcció que portàvem, cap al fort de Bèrnia (O). La senda recorre pedregars amb pedres de poca grandària i en general es distingix bé, ja que la recorren molts senderistes. Este tram alterna baixades i pujades, i en algun moment passem per damunt d’unes penyes. Cal tindre en compte que en esta cara de la serra el sol pega fort a migdia, i no trobareu més ombra que la d’unes poques carrasques esparses.
Arribarem a un espai ample i relativament pla, el pla del Fort, en el qual es veu ja el fort de Bèrnia, envoltat d’antics bancals. En eixe moment divisem, a la dreta (N), dalt i en la distància, uns senderistes baixant del cim de Bèrnia. L’ascensió és una opció que es pot afegir a estar ruta, però li suma quilòmetres, desnivell i dificultat, i nosaltres no la farem hui.
Arribem al castell o fort de Bèrnia (km 6,9), una construcció defensiva renaixentista que Felip II de Castella manà fer a l’enginyer Giovanni Battista Antonelli, en 1562, amb l’objectiu de vigilar els atacs dels pirates barbarescs i dissuadir els moriscs de les dos Marines d’organitzar revoltes. Va ser enderrocat cinquanta anys després, ja que la seua localització el feia ineficaç, i també es pretenia evitar que fóra usat per bandolers. Hui encara es poden apreciar el fossat que l’envoltava i les voltes dels sostres de les diverses estances, parcialment enterrades. Des del lloc apreciem unes magnífiques vistes al Puigcampana, l’Aitana i la mar.
TRAM 3: Fort de Bèrnia – Cases de Bèrnia
Una vegada vist el fort, el deixem arrere i seguim per la senda (O). Tenim davant la visió d’altres cims, com ara la Campana o el Morro de l’Aspre. Passarem al costat d’un bosquet i un poc més avant baixarem fins al que anomenen coll de l’Orenga (819 m). En el coll (km 7,2) anem per la senda descendent de la dreta (N) per a recórrer l’extrem occidental de la Serra de Bèrnia i iniciar el camí de tornada al vessant nord. En este punt ens adonem que part del paratge ha sigut víctima d’un incendi, però les vistes continuen valent la pena: en la llunyania apreciem els municipis de Bolulla, a l’esquerra, i de Tàrbena, al fons (NO). També veem en línia recta el Penyot de l’Orenga i, darrere, la Serra del Ferrer (N).
Arribem finalment a un lloc ample en què hi ha l’inici d’una pista forestal (km 7,9). Ja estem de nou en el vessant nord de la serra. Seguint la pista es pot arribar directament a les Cases de Bèrnia, però nosaltres seguim les marques grogues i blanques del PR, que ens porten per una senda que s’incorpora més avant a eixe mateix camí (km 8,3), des del qual, en poc més d’un quilòmetre, arribem sense pèrdua a les Cases de Bèrnia.
Fora de ruta 