Primera de dos jornades senderistes que completen un itinerari circular pel Parc Natural de la Serra de Montsant. El primer dia, visitarem una ermita adossada a la roca, coronarem dos muntanyes, recorrerem un barranc i presentarem els nostres respectes a un pi monumental.
Data de realització: diumenge, 16 d’abril de 2017
Longitud: 20,71 quilòmetres
Altitud mínima: 370 metres
Altitud màxima: 1.104 metres
Desnivell acumulat: 1.161 m positiu i 861 m negatiu
Dificultat: difícil
Temps: 8 hores (comptant parades)
Track GPS
TRAM 1: Margalef – ermita de Sant Salvador
Eixim del poble de Margalef (el Priorat, Tarragona) travessant un pontet, pel camí de Sant Salvador, i seguim les indicacions a l’ermita de Sant Salvador, deixant a l’esquerra l’hostal i restaurant Tres pins. Als nou-cents metres de caminar per asfalt, l’abandonem i ens incorporem a una senda a l’esquerra, que travessarà el barranc de Sant Salvador.
Pel camí comencem a apreciar les curioses formacions rocoses que es formen en la part superior del barranc i que caracteritzen esta ruta de dos dies per la Serra del Montsant. Descobrim, també, que esta és una zona predilecta dels amants de l’escalada. Passem prop de la cova de Ximet, que no visitem, i arribem a l’ermita de Sant Salvador (km 2,9), una construcció adossada a la roca. A més de la capella, es pot entrar en l’habitatge annex, l’antiga casa de l’ermità, que consta de diverses estances en estat d’abandó. Dins, el GPS es desbarata perd temporalment el senyal.
TRAM 2: Ermita de Sant Salvador – la Cogulla – els Senyalets
Eixim de l’ermita i continuem pel camí principal per a trobar de seguida uns paellers o torradors. Bevem de la font i pugem uns pocs escalons que ens porten darrere de la zona de foc. Allí naix una senda empinada, que seguim. Cal estar atent i virar al cap de pocs metres a l’esquerra per a seguir amunt per un corriol estret i empinat.
Després d’una intensa pujada, la senda planeja i el barranc comença a obrir-se fins que n’eixim. En pujar el vessant, ens trobem en la part alta de la serra, des d’on apreciem una panoràmica d’una basta extensió de terreny. Estarem atents per a no passar-nos el desviament, perquè en un indret en què es veuen tres pins junts (km 5,6) hem d’abandonar la senda fent un gir brusc a la dreta, i agafar una senda (S) que està marcada amb un rectangle groc. Al cap de 400 metres d’haver-nos desviat (km 5,9) trobarem un pal indicador metàl·lic, que seguirem a l’esquerra, direcció a la Serra Major – Albarca (E).
En pocs metres, la senda coincidirà amb la línia de la carena (km 6,8), la qual seguirem envoltats d’un paisatge desèrtic. Trobarem un altre senyal que ens indica que ens trobem en el Portell del punt d’espera (km 8), i seguirem avant uns pocs metres, obviant sendes secundàries, fins a coronar (km 8,4) el cim de la Cogulla (1.063 m). Tot seguit, continuem per la carena i passem pel pi de Cugat, catalogat com a arbre singular, i en un no res arribem (km 10,6) al piló dels Senyalets (1.109 m).
TRAM 3: Barranc del Vidalbar – toll de l’Ou
Des del piló, o més ben dit, uns metres abans d’arribar-hi, busquem a l’esquerra senda que seguix en direcció N, virant a poc a poc cap al NE. A mesura que avancem es va fent borrosa, ens perdem un poc entre els matolls i pareix que ens aboquem al precipici, però de seguida trobem fites que ens fan descendir a poc a poc fins al fons del barranc del Vidalbar (km 11,1). Entre la malesa trobem un cartell inesperat que ens indica on estem.
Seguim el llit cap a l’esquerra, en un bell corriol envoltat de boixos. Durant tot el barranc la vegetació envaïx la senda i hem d’anar apartant branques, i això que fa que avançar siga a vegades una miqueta incòmode. En el moment en què arribem a un abric gran en la paret de roca, hem d’estar atents i no travessar-lo, sinó baixar de seguida a l’esquerra per a continuar progressant.
La senda ara discorrerà amb el barranc a la nostra dreta. Arribarem a un pal indicador damunt d’una roca, i baixarem al llit, a la dreta (hi ha una indicació de la font de Canaleta). Travessarem el barranc passant per darrere d’una roca enorme (km 14). Fet açò, seguim per una senda que ix del barranc (NO) i anem guanyant altura.
Ascendim vorejant la muntanya en direcció NO i deixem arrere el barranc de Vidalbar. Canviarem de vessant i tindrem davant la depressió que forma el barranc dels Pèlags. La visió de les diverses capes de roca horitzontals que formen les muntanyes del fons és impressionant (foto inicial). Caminem ara direcció SE amb el nou barranc a la nostra esquerra. Arribarem a un pas exposat que superem amb l’ajuda d’un tronc que algú ha posat, arrimats a la paret de roca de la dreta i vigilant la caiguda que tenim a l’esquerra. Passat este punt, la paret «fa panxa» i podem passar acatxats per davall o bé pegar un botet a l’esquerra i superar eixe tram per un nivell inferior.
La frondositat del barranc i el seu sostre de pedra em recorden la zona del Portell de l’Infern, en la Tinença de Benifassà. La senda baixa fins al toll de l’ou (km 16,5). Travessem fàcilment el curs d’aigua i en bevem i ens resfresquem la cara i les mans. Ens creuarem amb el GR-171 però seguirem el nostre GPS.
TRAM 4: Toll de l’Ou – pi Carabasseta – ermita de Sant Antoni
A partir del toll de l’ou i fins al pi Carabasseta anirem generalment en ascens moderat, excepte un tram breu de descens en què travessem el barranc del Parrat (km 17). Seran uns quants quilòmetres més de senda evident entre pins, en els quals comencem a acusar el cansament. Fem l’última pujada fins al pi Carabasseta, un arbre monumental que es troba dalt de la carena (km 18,4). En eixe moment passem al vessant contrari de la muntanya i iniciem un fort descens per una senda irregular i pedregosa, amb vistes a la plana a on es troba la localitat d’Ulldemolins. Anirem a parar a una pista forestal, que coincidix amb el GR 65.5.1. La seguirem a l’esquerra i en pocs minuts arribarem l’ermita de Sant Antoni, a on passem la nit.
Fora de ruta 